Per més informació
www.aerodromcalafsallavinera.blogspot.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
VEÏNS DE SANT PERE "EL CAU"
Casa del Mestre (Costat de l’Escola)
08281 Sant Pere Sallavinera
Síndic de Greuges de Catalunya
Núm. 1530/2007
da/ma
Benvolguts senyors,
He estudiat amb deteniment l’assumpte que plantegeu en la vostra queixa, en la que m’exposeu la vostra preocupació per la futura ampliació de l’aeròdrom de Calaf-Sallavinera.
En dates 24 i 30 de maig de 2007 he rebut els informes de l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques referits a la vostra queixa. Posteriorment, en data 27 de juliol de 2007 el Departament de Política Territorial i Habitatge m’ha tramès un altre informe.
A la vista d’aquesta informació, vull que sapigueu que he exposat una sèrie de recomanacions a les diverses administracions implicades amb l’objectiu que es pugui resoldre l’objecte de la vostra queixa.
Per a que tingueu coneixement exacte del que he demanat a les administracions, us trasllado tot seguit el contingut de les consideracions:
"1.- La proposta d’ampliació de l’aeròdrom Calaf-Sallavinera
Per tal de poder valorar adequadament les consideracions que s’exposen en els apartats posteriors, penso que és necessari tenir presents algunes dades de la instal·lació.
D’una banda, segons el Pla d’aeroports de Catalunya, l’aeròdrom actual té una superfície de 1’
De l’altra, i sempre segons el pla director, es preveuen unes 64 operacions/dia (15 enlairaments i aterratges d’avió de formació esportiva, 10+10 d’avió d’atac de bombers i 7+7 d’avió d’oci) mentre que, segons les dades del 2003 amb què treballa el pla director, en aquest any es van comptar 20 operacions anuals d’aviació esportiva i 40 per part de la flota d’avions de bombers de
2.- Manca d’avaluació ambiental de Pla director de l’aeròdrom Calaf-Sallavinera.
Segons m’ha informat el DMAH en data 27 de juliol de 2007, amb aquesta decisió, d’acord amb el principi d’economia processal, "s’evita una duplicitat d’avaluacions innecessària, atès que en el marc de l’avaluació ambiental del pla especial de l’aeròdrom s’especificaran les mesures correctores a adoptar."
Vull que sapigueu que no comparteixo aquesta interpretació, doncs considero que de la lectura de
Aquesta llei incorpora a l’ordenament jurídic espanyol el concepte d"‘avaluació ambiental estratègica" -és a dir, d’avaluació ambiental dels plans i programes públics- que se suma al ja conegut tràmit d’avaluació de l’impacte ambiental dels projectes -siguin públics o privats- introduït pel Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny.
Així, entenc que el pla director de l’aeròdrom de Calaf-Sallavinera, en tant que document amb un objecte diferent al del futur projecte de la instal·lació, hauria d’haver-se sotmès a l’esmentat tràmit de l’avaluació ambiental regulat per
A més, també penso que no es dóna el supòsit previst a l’article 4 de
Finalment, la disposició transitòria primera de
Per tot això, us demano que adopteu les mesures adients per tal de donar compliment a la citada Llei 9/2006 i procedir a l’avaluació ambiental del pla director de l’aeròdrom Calaf-Sallavinera.
3.- El Pla director de l’aeròdrom Calaf-Sallavinera no s’ajusta al contingut del Pla d’aeroports de Catalunya.
El pla director que ens ocupa, aprovat per Ordre PTO/81/2007, de 28 de març, assenyala en el seu preàmbul que el Pla d’aeroports - aprovat per acord del Govern en data 26 d’agost de 2003- cataloga l’aeròdrom de Calaf-Sallavinera com a instal·lació aeroportuària de Nivell IV.
Segons el Pla d’aeroports, les instal·lacions aeroportuàries es jerarquitzen en cinc nivells i, per les de nivell IV, reserva les següents funcions (pàg. 51):
"Aeròdroms auxiliars: pistes forestals, hidroports, altiports-pistes de muntanya: aquestes instal·lacions són les que donen suport a l’activitat de salvament, extinció d’incendis, evacuació sanitària i resta de serveis públics. Eventualment són la base per a l’activitat esportiva de petites aeronaus (velers, globus, ULM,..., hidroavions)."
Així mateix, i a l’hora d’exposar les perspectives de desenvolupament de les instal·lacions aeroportuàries a Catalunya, el Pla d’aeroports assenyala que l’aeròdrom de Calaf-Sallavinera és un aeroport amb activitat marginal i "amb vocació de pista forestal" (pàgs. 16 i 17).
Finalment, el Pla d’aeroports detalla quina és la tipologia infraestructural que proposa per als aeroports de nivell IV (pàg. 55):
- "Pista de 90(,m (en condicions atmosfèriques estàndard) x
- Procediments de vol visual (VFR)
- Superfície d’herba o de terra compactada (millor amb
- Franja de vol de
- Mànegues de vent
- Àrees pavimentades per a l’estacionament d’aeronaus associades a algun hangar
- Instal·lacions específiques per als serveis de salvament i extinció d’incendis"
Totes aquestes previsions del Pla d’aeroports contrasten amb el contingut del pla director de l’aeròdrom que ens ocupa, que -més enllà de les funcions de salvament i extinció d’incendis- té en compte "els espais per a les activitats i els serveis que han de garantir una oferta que potenciï l’aeròdrom per a l’aviació esportiva."
Així mateix, el preàmbul de l’Ordre PTO/81/2007 estableix el següent:
"Els requeriments establerts pel Pla director responen al concepte d’aeròdrom proposat per a Calaf-Sallavinera atès que, a més de donar suport auxiliar a tasques aèries d’extinció d’incendis, tal i com estableix el Pla d’aeroports de Catalunya, proposa un concepte d’aeròdrom capaç de donar suport a l’activitat d’aviació esportiva, en particular la formació."
El propi text del Pla director assenyala que "l’activitat de vol formatiu a Catalunya es centra a l’aeroport de Sabadell, però existeixen una sèrie de raons per traslladar aquesta activitat a un aeròdrom alternatiu" com el de Calaf-Sallavinera (pàgs. 8 i 9).
Com es pot comprovar, el Pla d’aeroports de Catalunya no atorga a l’aeròdrom de Calaf-Sallavinera les funcions relatives a l’aviació esportiva i a la formació que s’inclouen al pla director.
Cal tenir present que el Pla d’aeroports de Catalunya -en tant que pla territorial sectorial ajustat a
A aquest efecte,
Per tant, si el Pla d’aeroports de Catalunya ha establert una definició concreta de les instal·lacions de nivell IV -i, per tant, de l’aeròdrom de Calaf-Sallavinera- el pla director no pot ignorar-la. Per aquest motiu, us demano que adopteu les mesures adients per tal de resoldre aquesta disfunció entre el pla director esmentat i el Pla d’aeroports de Catalunya.
4.- L’impacte acústic de l’aeròdrom.
Com he indicat en el punt 2, entre la documentació que m’ha enviat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques en relació a la present queixa s’inclou la resolució del director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, de 21 de febrer de 2007, que conclou que l’aeròdrom "no genera efectes significatius sobre el medi ambient, per les característiques i l’àmbit territorial reduït de les afeccions".
Aquesta resolució es motiva en diversos fets. Entre aquests, d’una banda, destaca un informe de sostenibilitat ambiental preliminar que "no considera necessari sotmetre el Pla a avaluació ambiental atès que desenvolupa un aeròdrom existent, que no s’afecta cap àrea protegida, que les afeccions ambientals són de tipologia local i que no hi ha nuclis urbans de dimensions mitjanes o grans en les immediacions."
De l’altra, un informe de data 16 de juny de 2006, del Servei de Vigilància i Control de l’Aire de
Per la seva banda, l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera m’ha fet arribar, en relació a la meva petició d’informació sobre l’assumpte, dos informes tècnics que, en atenció a la incidència del futur aeròdrom sobre el medi i les persones, valoren com a necessària l’avaluació d’impacte ambiental de la infraestructura.
Com sabeu, la preocupació d’aquesta institució per la contaminació acústica ha motivat l’elaboració d’un informe específic que es va lliurar recentment al Parlament de Catalunya.
Al voltant de l’aeròdrom es troben diversos nuclis habitats i sóc partícip de la preocupació dels veïns pels efectes que pot tenir la seva ampliació, especialment pel que fa al soroll de les aeronaus en les operacions d’aterratge i enlairament.
En aquest sentit, l’estudi acústic del Pla director de l’aeròdrom assenyala uns valors d’immissió màxims de 81,3 db, 74,6 db i 48,6 db als nuclis de
El plànol de l’estudi acústic (possible màxim desenvolupament — abril 2004) que acompanya el pla director assenyala una petjada acústica que abasta des del nucli de Sant Pere de l’Arç fins al de Sant Pere Sallavinera i que inclou Can Cristòfol, Les Basses i
Tanmateix, els promotors de la queixa m’han tramès una còpia del plànol "Isòfones Lamax" que s’inclou a l’estudi d’impacte ambiental del projecte "Ampliació de pista de vol i obres viàries de l’aeròdrom" (clau IA-TH-05302). En aquest document, la isòfona Lamax 80 db abasta una àrea notablement més reduïda i que no inclou ni Can Cristòfol ni Les Basses ni
Certament, causen sorpresa aquestes diferències a l’hora de delimitar l’abast de la petjada acústica de l’aeròdrom, sobretot en el valor límit d’emissió en zona de sensibilitat alta (els 80 db) establert en l’annex 2 de
Precisament, l’article 38 de
Per aquest motiu, us demano que s’adoptin les mesures adients per tal de garantir que el futur funcionament de l’aeròdrom s’ajustarà a les previsions de
aquest assumpte en la que estiguin representades totes les administracions implicades, els veïns i les empreses usuàries de l’aeròdrom, per tal d’establir les mesures correctores que siguin necessàries en funció dels usos de la instal·lació.
5.- Les obres d’ampliació de la pista de vol i dels accessos viaris
Els promotors de la queixa m’han informat que en data 4 d’abril de 2007 els veïns de Sant Pere Sallavinera van rebre un escrit de l’Ajuntament en què els informava de l’ofici tramès per
L’Ajuntament assenyala que va rebre la citada documentació en data 2 d’abril de 2007, quan encara no s’havia publicat al DOGC l’Ordre per la qual s’aprova el Pla director de l’aeròdrom.
A més, l’article 7 de la citada Ordre preveu que el desenvolupament del pla d ector de l’aeròdrom requereix la prèvia tramitació del pla especial urbanístic corresponent. No tinc noticies de l’aprovació d’aquest pla especial.
En conseqüència, comprovo que abans de la publicació del pla director al DOGC i de l’aprovació del pla especial urbanístic de l’aeròdrom, ja s’ha iniciat la tramitació de la declaració d’impacte ambiental de les obres d’ampliació de la pista de vol i dels accessos viaris.
Per aquest motiu, us agrairé que m’informeu sobre aquesta situació i dels motius que justifiquen l’inici de la tramitació d’aquest projecte d’obres.
6.- Mancances relatives a la transparència i la participació ciutadana.
La informació que se m’ha lliurat arran de la tramitació d’aquesta queixa m’ha permès constatar algunes mancances pel que fa a la transparència de l’administració a l’hora de lliurar als ciutadans informació sobre aquest assumpte i respectar els seus drets de participació.
Pel que fa a la qüestió esmentada en el punt 2 d’aquest escrit, cal tenir present que un dels objectius fonamentals de la citada Llei 9/2006 -i, per tant, de la normativa europea que incorpora- és el foment de la transparència i la participació ciutadana per mitjà de l’accés en terminis adients a una informació exhaustiva i fidedigna del procés planificador.
Per tant, amb la supressió de l’avaluació ambiental del pla director, s’ha impossibilitat als veïns i ciutadans interessats conèixer elements rellevants de la proposta de
D’altra banda, els promotors de la queixa m’han fet arribar el seu sentiment de menysteniment per part de l’administració a l’hora de facilitar-los detalls concrets i informació sobre el nou aeròdrom.
Així, em diuen que l’Ajuntament de Sani_ Pere Sallavinera no ha donat resposta a alguns dels seus escriu, que la segona reunió informativa amb els veïns es va produir quatre dies després de l’aprovació del Pla director de l’aeròdrom i que no es va aixecar cap acta de les dues reunions informatives a les que va assistir personal de
Finalment, i en relació a l’avaluació ambiental del projecte d’obres d’ampliació de la pista de vol, els promotors de la queixa també fan èmfasi en el fet que la documentació d’aquest projecte només està disponible a la web del DMAH mentre que el municipi de Sant Pere Sallavinera no disposa d’accés a internet. Segons consta a la pàgina web de
Vull que sapigueu que aquestes qüestions ja han estat objecte d’atenció per part d’aquesta institució, com posa de manifest l’Informe de l’any 2006 que vaig presentar al Parlament de Catalunya i en el que assenyalava el que us transcric tot seguit:
"L’accés a la informació i la participació dels ciutadans en els afers públics no solament n’és un dret, sinó també és una mesura de prevenció i, si cal, de gestió del conflicte actual o previsiblement futur.
La normativa de dret positiu és extensa en matèria de participació i informació, tant d’aplicació general com específica als diversos processos administratius existents. Com a darrera novetat, cal esmentar
Així mateix, es disposa també d’una important bateria de declaracions i manifestos de lliure adhesió, com ara
A tall de recordatori, els signants de
Igualment, el Sisè programa d’acció comunitari en matèria de medi ambient, amb un període de vigència de deu anys des del juliol de 2002, insisteix que les polítiques en aquest àmbit s’han de posar en pràctica i donar una rellevància especial, entre altres qüestions, a un ampli diàleg amb els interessats que fomenti la consciència mediambiental i la participació del públic, i faciliti dades sobre l’estat i l’evolució del medi ambient (punt 3 de l’article 2 del Sisè programa).
Tot i així, el Síndic entén que cal anar encara més lluny del que pugui ser l’estricte compliment de la norma o de les declaracions esmentades, amb un canvi d’actitud de les administracions públiques que propiciï un accés més real dels ciutadans a la informació i a la participació d’aquests en els processos de presa de decisió i d’execució de les diverses polítiques.
Els instruments ordinaris d’informació i participació que estableix la normativa poden assegurar el compliment formal d’aquest deure, però no el grau de participació i consulta real i efectiva a què s’hauria d’aspirar. Així doncs, cal el desenvolupament imaginatiu de noves propostes que incorporin elements propis de la participació més directa (recollida de dades, opinions, consideració de propostes, etc.) amb altres més propis de la tècnica de relacions públiques i institucionals que difonguin el sentit i el fonament dels projectes objecte de desenvolupament i involucrin la ciutadania en el seguiment de l’execució."
3
He demanat a les administracions implicades (departaments de Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge, i Ajuntament de Sant Pere Sallavinera) que m’informin de les mesures que adoptaran en relació amb aquesta resolució.
Tan bon punt disposi d’aquesta informació us la comunicaré.
Per tot això, us demano que adopteu les mesures adients per tal de garantir els drets d’informació i participació dels veïns en relació amb el pla director de l’aeròdrom i els instruments i/o projectes que el desenvolupament."
Barcelona, 17 d’octubre de 2007
1 comentari:
Calaf / 03-06-2008 |
El Síndic alerta sobre la contaminació acústica a l’aeròdrom Calaf-Sallavinera
http://www.laveudigital.cat/noticia-laveudigital-anoia.php?2008&06&03&news&5373
La Veu Digital
El Síndic de Greuges ha remès un informe als departaments de Medi Ambient i Política Territorial i Obres Públiques en el qual recomana adoptar mesures concretes per prevenir l’impacte acústic de l’aeròdrom i recorda que el seu Pla Director no s’ajusta al Pla d’Aeroports de Catalunya.
En les seves consideracions, el Síndic insta a l’administració a vetllar per què no es produeixin vulneracions dels drets dels veïns, tot prenent les mesures necessàries per prevenir l’impacte acústic de la instal•lació. Rafael Ribó, l’actual Síndic, proposa la creació d’una comissió de seguiment formada per veïns, empreses, usuaris de la instal•lació i administracions. Un organisme que hauria de procurar que l’aeròdrom Calaf-Sallavinera respectés el descans dels veïns, i que aquests estiguessin informats de les conseqüències mediambientals de la ubicació de la instal•lació.
El Síndic també ha recordat que el Pla Director de l’Aeròdrom no s’ajusta al Pla d’Aeroports català actual, tot i que la Generalitat justifica aquest fet en la propera aprovació d’un nou Pla d’Aeroports.
Publica un comentari a l'entrada